Història
Enllaç amb la pedagogia del passat
La nostra escola va tenir sempre en compte l’exemple i les fites aconseguides pel que hem anomenat gloriosa tradició de la pedagogia catalana, especialment la de Barcelona en temps de la Segona República.
En proclamar-nos hereus (entre tants d’altres) d’aquesta tradició no és una afirmació triomfalista de circumstàncies. Podem recolzar-la en alguns fets demostrables:
Dos dels quatre fundadors de l’Escola, Fina Blasi i Josep Pereña, eren filla i gendre del conegut pedagog, geògraf i diputat al Parlament Català, Pere Blasi, que havia estat molts anys mestre de Torroella de Montgrí i, durant la Primera Generalitat Restaurada, director del Grup Escolar “Lluís Vives” (secció de noies) de Sants (Barcelona). Des de la data del seu retorn de l’exili, el 1946, ens va posar en contacte freqüent i molt cordial amb altres pedagogs del temps de la República, tots ells postergats i excedents forçosos, com: Dolors Batlle, codirectora del “Lluís Vives” (secció de noies), Pau Romeva, que fou també director del diari “El Matí”, Josep Barceló, Adela Traiter, Joan Delclòs, Srs. Casasses, Srs. Peronella, Jori, Boixadors, etc., tots ells directors o membres molt destacats de les millors escoles del “Patronat Escolar de Barcelona” i de l’ ”Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana”.
Pere Blasi va ser fins a la seva mort, l’any 1961, un assessor constant de totes les nostres activitats escolars.
També vam tenir forta amistat amb la Sra. Carme Lasarte, vídua del gran pedagog Manuel Ainaud.
Altrament, l’Escola des dels inicis, va comptar amb la protecció de l’anomenada “Obra Cultural”, organització clandestina constituïda per uns pocs amics escoltes, formats sota el guiatge de Batista i Roca i de Mn. Antoni Batlle. L’ajut era econòmic i d’assessorament pedagògic.
Jaume Font, figura senyera d’aquesta organització, ens va portar a l’Escola el Sr. Alexandre Galí, que havia estat deixeble de Claparède i company de Piaget a Suïssa i col·laborador de Maria Montessori, en els anys que aquesta va viure a Barcelona. També va ser abans de la nostra guerra, director de l’Escola Blanquerna, i, després, conseller i assessor de moltes escoles que com la nostra lluitaven per una pedagogia catalana i activa. Així començava una amistat i un guiatge que va continuar fins a la seva mort el maig de 1969.
No vivíem però només del passat. Pensem que també la nostra Escola ha innovat en molts aspectes que s’explicitaran seguidament.
