Història
Religió
Malgrat de ser catòlica la fe dels fundadors de l’Escola, i de ser aquesta fe la inspiradora de totes les seves activitats, mai no va exigir-se tal confessió com a requisit essencial per a l’acceptació d’alumnes, ni de professors, ni de personal no docent. Si és cert que en aquella època regien costums i tabús que creaven serioses dificultats en circumstàncies anàlogues, l’Escola es va caracteritzar, ben al contrari, per una obertura total a qualsevol creença o ideologia; i, fins ara, mai ningú no ha estat discriminat per aquesta causa. Hi ha hagut sempre una plena igualtat, cap ostentació, cap obligatorietat i ple respecte a la llibertat personal i a la intimitat de cadascú.
- La diada és la Festa Major de l’Escola, hi assisteixen pares i parents, i alumnes amics dels primers combregants.
- La Missa es preparava molt acuradament, s’escollien meticulosament els cants, i amb el reforç del “Petit cor” de l’Escola, tothom cantava.
- Els primers combregants arribaven vestits de carrer i, ja dintre l’església, se’ls revestia amb una túnica blanca, que sovint prestava la mateixa Escola i que servia només per a la Cerimònia. En els darrers temps es va suprimir la túnica.
- Estava rigorosament prohibida l’exhibició de joies i regals. La solemnitat no és sinònim de luxe sinó de celebració.
- Pel desig d’evitar l’ostentació exagerada amb què se celebraven les Primeres Comunions, s’organitzava una gran festa a la tarda amb músiques i danses que aplegava alumnes, pares i parents. Llevat dels dos primers anys es va fer al Palau de la Música Catalana, fins al 1977. Tots els nois i noies de l’Escola hi actuaven, però com que no existia separació entre l’escenari i la sala, abans i després de llur actuació davant les llums de la bateria corrien i jugaven per l’immens camp de joc que era el Palau ple de passadissos, cambres i recambrons que constituïen una autèntica delícia lúdica, i és un dels millors records que serven de l’Escola els antics alumnes. El fet de ser quelcom de consentit, però formalment prohibit per la direcció, n’augmentava l’encís.
Es comprèn que els sacerdots que han estat Consiliaris de l’Escola, en tots temps s’han comptat entre els de mentalitat avançada. Van ser, successivament, els mossens: Josep Rovira Tenas, Joan E. Jarque, Melgosa, Pere Tena, Frederic Ràfols, Manuel Tort, Antoni Vicens, Pere Solano (del 1960 al 1975), i finalment el P. Serafí Alemany (1976-77). Durant el curs 69-70 per iniciativa de Mn. Solano i d’alguns pares i mares preocupats per aprofundir llur religiositat va sorgir la Comunitat de Base Laietània. Un dia cada setmana de les 16.45 a 17.45 h. de la tarda hi havia catequesi d’adults, a càrrec de diversos mossens: Xavier Cortés, Rovira Tenas, Dausa, Mateu Terrats, Joaquim Matas… Mossèn Solano deia Missa per als membres de la Comunitat a l’Escola els dissabtes a les 4 de la tarda i els diumenges a les 20.30 h.
Les famílies d’aquesta Comunitat inicien una catequesi infantil, sempre amb nombrosa assistència. El curs 78-79, amb 82 alumnes assistits per 12 mares catequistes finalitza aquesta lloable activitat. També és l’últim any que se celebra la Primera Comunió a l’Escola. Les noves orientacions diocesanes determinaven que la catequesi i les Primeres Comunions es facin a les parròquies respectives.