Activitats para-escolars

Escoltisme

El 10 de novembre de 1953, el director inicia contactes amb els dirigents de l’Escoltisme de Barcelona, perquè està molt interessat en aquest mètode d’educació de la infància i la joventut i admira la figura i l’obra de Baden Powell.

Remarquem que en aquella època l’Escoltisme era gairebé clandestí, perquè es considerava una competència il·lícita a l’anomenat “Frente de Juventudes de la Falange Española, Tradicionalista y de las J.O.N.S. (Juventudes Obreras Nacional-Sindicalistas)”.

El dia 22 del mateix mes s’inicia a l’Escola amb la formació del primer estol de “llobatons”, del qual era “akela”, M. Rosa Juvé. En anys successius va incrementar-se el nombre dels membres sota la responsabilitat d’altres “akeles”: Montserrat Casasses; Concepció Jaques, ajudada per Henriette Massé; i Montserrat Gràcia. Així s’estableixen els primers contactes amb l'”akela” d’un altre Agrupament, Roser Pérez Simó. Notem algunes dates importants:

Del 31 de març a l’1 d’abril del 1956, primer “Cantonament” dels “Llobatons” a Montserrat.
Pel maig del mateix any es fa el primer campament escolta a Viladrau, on s’adopta oficialment el nom de “Guerau de Liost” per a l’Agrupament.
Octubre de l’Agrupament ingressa a la “Institució Catalana d’Escoltisme” també anomenada “Minyons de Muntanya” o “Boy Scouts de Catalunya”.
El 5 de desembre del 1965, les “daines” de l’Escola visiten Caterina Albert, al seu domicili de L’Escala, la qual les rep amb gran Allí adopten oficialment, i amb la calorosa aquiescència de l’honorada, el nom d'”Agrupament Victor Català”.
El 3 d’abril de 1966, se celebra el 10è aniversari de la fundació de l’Agrupament Masculí, amb una ascensió a un cim molt proper al Matagalls, que queda batejat amb el nom de “Cim Guerau de Liost”. S’hi construeix un Pedró, amb pedres provinents de les serres més importants de Catalunya; cada pedra porta gravat el nom de procedència (Canigó, Mont Caro, Montsec, Cadí, Ensija, etc.). Al peu, s’hi col·loca una placa commemorativa de l’acte, escrita, naturalment, en català.
El gener del 1966, les “daines” de l’Escola juntament amb nombrosos pares i mares, mestres i Direcció assisteixen a l’enterrament de Caterina Albert a L’Escala.
El dia 1 de novembre del 1966 s’establia la branca de “noies guies” (dels 12 als 16 anys), essent la Major de l’Esplet, Teresa Forns.

Activitats d’esplai

En el curs 57-58 s’inicia el Grup Excursionista Laietània, per iniciativa dels professors Carola Solanes, Manuel Niubó i Jordi Mallol. Nois i noies entre els 13 i els 16 anys hi feien excursions llargues els caps de setmana. En plena adolescència, els pesava una mica la separació de sexes i la disciplina de l’Escoltisme de l’època. El G.E.L. va durar dos cursos, i Santi Giró, alumne i cap escolta, l’organitzava i orientava.

En el curs 70 – 71 per iniciativa de Mn. Solano un grup d’escoltes de l’agrupament “Abat Escarré” comencen un Moviment Infantil: Esplai. El dirigeix un antic alumne de l’Escola. Desenvolupen activitats com jocs, cançons i excursions. Es reuneixen els dissabtes a la tarda a l’Escola amb el seu cap Andreu Jené.

Des del curs 78 – 79 al Parvulari comencen convivències dels alumnes amb les mestres d’una durada de quatre dies de primavera en Cases de Colònies. Ben aviat s’hi afegeixen cursos de la 1a Etapa d’E.G.B.

Sovint els cursos d’E.G.B., fan excursions llargues (d’una setmana) per les Balears, acompanyats per professors de l’Escola.

Naturalment, totes les classes efectuen sortides freqüents pels barris de la ciutat o dels entorns per veure museus, exposicions, festes tradicionals, teatre i cinema per tal de documentar-se sobre temes concrets que es tracten dintre de l’aula.

Principis pedagògics