L’exigència assumida per tots els docents de l’escola de contribuir a la felicitat dels alumnes -element bàsic de la formació de llur personalitat-, topava amb el fracàs dels alumnes difícils, als quals calia una atenció preferent.

Aquest fracàs és produït per factors molt diversos: dificultats conjugals o familiars, problemes econòmics i socials, i un sistema escolar essencialment frustrant perquè requereix la passivitat dels alumnes amb la consegüent anul·lació de llur personalitat.

Els qui fracassen solen ser marginats i sovint cruelment tractats tant a la família com a l’escola, cosa que els fa tornar tímids, agressius, o les dues coses, i els suscita un desig de compensar d’alguna manera estranya el dèficit de consideració i afecte. Aquest malestar es manifesta en conductes anòmales.

Aviat vam comprovar que els mestres poden compensar aquestes negativitats incrementant l’atenció i les manifestacions afectives.

Assabentats d’aquesta actitud nostra, alguns psiquiatres ens envien alumnes perquè som una escola sense mesures selectives i sense foment de la competitivitat.