Ja des del primer curs de les Escoles Laietània es donava a l’Educació de la Sensibilitat la mateixa importància que a l’educació de la intel·ligència racional.

El propòsit inicial era, òbviament, equilibrar la personalitat de l’alumne complementant una instrucció exclusivament intel·lectualista. A més, les activitats artístiques resulten compensatòries en molts fracassos escolars. En efecte, molts alumnes que no reïxen en Matemàtiques o Llenguatge escrit poden destacar per llur sensibilitat fins al punt de gaudir de l’admiració de tots els companys i mestres, cosa que els proporciona un cert liderat, sense necessitat de recórrer a fer disbarats per tal de cridar l’atenció.

El curs 82-83 es va iniciar, amb la col·laboració d’un grup de professores de Plàstica de l’Escola de Mestres de l’UAB una investigació sobre l’evolució de la sensibilitat i de l’emotivitat infantils i juvenils, que va assolir dades importants i generalitzables per a altres escoles.