Ens sembla just de dir que la idea de tenir un professor de dansa a l’Escola (llavors es podia considerar com una idea estranya i insòlita) ens la va donar Mn. Joan Evangelista Jarque, consiliari de l’Escola durant el curs 54-55, que havia estat vicari a Capellades, on havia promocionat un Esbart Dansaire. N’admirava el primer ballarí, Antoni Font, i ens el va proposar amb molt d’entusiasme. Ben aviat, doncs, aquest s’incorporà a l’escola. Curiosament es portava el músic: Eduard Mayans, pianista i compositor, amb qui treballava acordadament.

El juny del 55 va ser pa primera actuació pública de teatre i dansa fora de l’Escola: A la Sala d’Actes de la Capella Francesa. Es va representar el “Misteri de Pasqua” sota la direcció d’Henriette Massé i Francesc Albors, i es va ballar per primera vegada la “Moixiganga Laietània” amb coreografia d’Antoni Font i música d’Eduard Mayans. Aquesta dansa, que representava la passió de Crist, va tenir tant d’èxit que durant molts anys, a la festa del 1r de maig va ser el número fort.

Antoni Font va professar a l’Escola fins al curs 66-67. Va substituir-lo Albert Boadella durant els cursos 67-68 i 68-69. Eduard Mayans que des de la sortida d’Antoni Font feia expressió corporal amb els petits, va cobrir dansa dels grans en el curs 69-70. Des del 70-71 fins al 1975, Jordi Pujol Cortès, antic alumne i aleshores director del grup “Marduix”, va fer mims, danses i cançons. El següent professor de dansa va ser Benvingut Moya, conegut pel sobrenom “Bienve”, expert en folklore català i bon coreògraf que va ser amb nosaltres del 75-76 al 76-77. Des d’aleshores fins a l’any 1987 va ser Salvador Melo el responsable de la dansa dels alumnes de 2a. Etapa d’EGB.

El creixement vegetatiu de l’Escola va requerir des del curs 62-63 l’assistència de Marina Sabaté, professora de piano i expressió corporal, que va agafar els alumnes de Preescolar i 1a. Etapa d’EGB. En el curs 75-76 la substituí Margarita Labori, fins al 78, i després Mariona Cortès (que tenia una prestigiosa Escola de danses populars i modernes) del 78 al 80, i Jordi Sánchez del 80 al 82. Des de llavors fins a l’any 1995 la professora va ser Antònia Feliu.

Com a mostra de la repercussió d’aquests aprenentatges podem dir que en la primera actuació de la Companyia de Mims “Els Joglars” fundada l’any 1963 per Anton Font, Albert Boadella i Carlota Soldevila formaven part del grup els antics alumnes de l’Escola: Santi Giró, Montserrat Torres, Joan Bosch i Enric Roig com a actors; Jaume Tribó per als “efectes sonors” i l’antic professor Albors com a assessor artístic; més tard s’hi van afegir altres dos antics alumnes: Jaume Sorribes i Salvador Miserachs.

Els programes de dansa, per a la 1a Etapa d’EGB eren sobretot preparatoris del ritme, gest i postura, amb danses populars molt senzilles. Treballaven les castanyoles clàssiques, els moviments del cos efectuats per pròpia voluntat, moviments de conjunt (a dreta, a esquerra, en files paral·leles, fent rodones, estudiant espais). Punteig i ball pla, vals i actituds. Posicions correctes del cap, cos, peus i mans en el ball clàssic.

Pel que fa a la 2a. Etapa d’EGB es treballava la dansa comparada emocionalment amb altres arts (música, teatre, cinema, cant, escultura i pintura). La dansa era argumentada. Estudis sobre el folklore català i sobre el ballet català. Obligació de saber ballar bé la sardana i el vals. El valor rítmic del cos en els ritmes del ball modern. Què és Jazz i què no és Jazz. Folklore primitiu d’arreu del món (les primeres danses). Història del ballet clàssic a partir de Lluís XIV.

Es complementaven amb visites a museus, exposicions artístiques i audiovisuals.

Sempre es van muntar diversos balls i coreografies per a interpretar-los en les festes de Nadal i Fi de Curs.