El teatre va ser una activitat escolar excel·lent per a completar l’estudi del llenguatge parlat, per a conrear la memòria i la presentació en públic.

Les representacions més destacades que s’han fet des del curs 56-57 són les següents:

• 1958
  “Les Precioses Ridícules” de Molière (adaptada).
  “Misteri de Sant Cristòfol”, teatre català del segle XV, amb l’assessorament de Josep Romeu Figueras, especialista en la matèria.
• 1959
  “Consueta de Sant Jordi”, misteri medieval.
  “La Comedia dell’Arte”.
• 1960
  Representació amb mims, danses i músiques un resum dels grans misteris de la Bíblia: La Creació, la Redempció, la Resurrecció, l’Església.
• 1975
  “Tirant lo Blanc” de Maria Aurèlia Campmany.
• 1976
  “Rondalles catalanes”. Cadascuna de les aules d’EGB i de BUP representaven una rondalla, dirigits per Jordi Pujol i Josep A. Codina.
• 1977
  “Francesco” representació de la vida de Sant Francesc d’Assís. Acompanyament musical de l’orquestra “La Locomotora Negra”.

En el curs 67-68 inicià el seu mestratge a l’Escola, Josep Anton Codina, director de teatre. Feia classes als alumnes de 4t, 5è i 6è de Batxillerat (després: 8è d’EGB i BUP).

El teatre constitueix tota una educació basada en el domini de la paraula i del cos com a mitjans d’expressió de la personalitat, d’autoequilibri del comportament i d’ajut per a les relacions socials. A més permet l’ensinistrament pedagògic de la construcció de decorats, confecció de vestuaris, investigació musical i planificació de llums i sons.

Es practicaren les activitats següents:

• Educació de la veu: vocalització, dicció i impostació.
• Preparació i domini dels Textos: lectura, memorització, recitació individual i recitació coral.
• Gest: estudi gestual del cos; control de moviments i eliminació de gestos inútils; establiment de la relació lògica entre el gest i la paraula; importància del gest en el discurs.
• Moviment escènic: evolucions per l’escenari; maneres de caminar, de seure, de caure, d’ajupir-se, d’estirar-se; moviment ritmat.
• Exercicis de concentració i relaxació.
• Improvisació: sobre una situació donada o succés; sobre gestos habituals recordats; expressar sensacions de fred, calor, por, joia, divertiment, etc. La finalitat de les improvisacions és donar seguretat a l’alumne i fer-li perdre la timidesa i la vergonya d’actuar en públic.

La dramatització, sigui personal o amb titelles, se sol utilitzar integrada en el treball quotidià de llenguatge des de Preescolar fins al BUP, i també en llengua anglesa.