Des dels orígens l’única llengua parlada a l’Escola era el català. Petits fets i anècdotes en poden donar fe:

Ja des del curs 53–54 tots els alumnes sabien que quan venia un inspector calia parlar en castellà. I, per si fos cas, havien après una cançó popular castellana. També ja en aquell curs alguns rebuts de la mensualitat es feien en català.

El dia 1r de maig de 1956 en ocasió de la Primera Comunió dels alumnes de l’Escola, que es va fer a la Parròquia de Sant Josep Oriol, es va repartir entre els assistents un petit llibret per al seguiment de la Missa imprès, il·lustrat pels alumnes, escrit totalment en català i que, naturalment, no va ser presentat a la “prèvia censura”.

El març de 1957 el nostre director es va haver de presentar a la Jefatura de Policía de la Via Laietana, on durant una hora i mitja, va ser interrogat pels caps de l’anomenada Brigada Social, els tristament famosos germans Creix que l’amenaçaren perquè dirigia una escola catalana.

El dia 1 de maig de 1961, a la Festa de la tarda, al Palau de la Música Catalana es va interpretar, per la Coral i l’Orquestra de l’Escola l’“Oratori del Profetes” del Mestre Lluís Albert, amb lletra de la Bíblia adequadament adaptada pel director de l’Escola. Tots els oients van entendre-la, amb raó, com una protesta contra la dictadura franquista. Els textos es van repartir impresos a tots els assistents. En un annex al final de la memòria hi figurava la reproducció d’aquest imprès. El fet de tractar-se de l’Antic Testament va permetre que passés sense retalls la prova de l’obligada censura governativa.

En el curs 65-66 comença l’ensenyament sistemàtic de la llengua catalana a càrrec de les germanes Remei i Maria Ferré, professores de català. N’hi havia també, fora de l’horari escolar, impartides pel Sr. Roig.